Fi d’activitat… o canviar per millorar

La UAPI ha estat una experiència d’assessorament psicològic infantil, amb vocació formativa per la participació dels alumnes de practicum dels estudis de Psicologia extraordinàriament positiva. Però al mateix temps que funcionava la UAPI també he estat ajudant a la Unitat de TDAH del Laboratori de Neurociències de l’Hospital Son LLàtzer, i tot plegat ha esdevingut en una gran demanda per part de pares, de dintre i fora de la UIB, sobre aspectes de comportament i desenvolupament infantil. Noves obligacions personals, i nous reptes de tot el grup de recerca al qual pertany ens fan donar per finalitzada la tasca de la UAPI per manca de temps i engegar un nou projecte de major envergadura. Es tracta de LABORATORI DE CONDUCTA I SISTEMES DINÀMICS (LCSD) de la UIB, dirigit pel Dr. Jordi Llabrés, i on ens hi em integrat dos grups de recerca de la mateixa UIB amb ajuda de personal extern. Els objectius del Laboratori és donar suport a la tasca de recerca en l’àmbit de l’avaluació i la intervenció psicològica i neuropsicològica i, a la vegada, potenciar la transferència de coneixement a través d’una oferta o carta de serveis dirigida a l’àmbit de la psicopatologia adulta i infantil, així com a aspectes del desenvolupament i educatius. Aquest projecte està avançat però fins a mitjans o finals del mes d’octubre del 2008 no estarà articulat. Aquí mateix vos informarem i a les planes webs de la Universitat també hi apareixerà informació. Mentre aquest nou projecte agafa forma l’activitat de la UAPI ha cessat i per tant, fins nou avís no vos podrem atendre. Per estar informats de l’activitat del Laboratori podeu acudir a aquesta mateixa plana, com vos deia abans, a partir del 15 d’octubre o potser una mica més tard.

Moltes gràcies.

Atentament

Mateu Servera

Dept de Psicologia

Universitat de les Illes Balears

Protegit: La K-SADS

Aquesta entrada està protegida. Per veure-la, escriu la teva contrasenya:

Contrasenya:

subscripcions al blog

Vos podeu subscriure a les novetas del blog per Feed (RSS) o per email. Trobareu els enllaços a la part de baix de les opcions de la columna de la dreta.

Consultes presencials 2007/2008

Les consultes presencials començaran, si no hi ha res de nou, el 9 de novembre. Sempre seran els divendres i preferentmen a l’Edifici Sa Riera de Palma, si bé en algunes ocasions si és millor per als usuaris també es podran fer al Campus de la UIB.

Mateu

Consultes Online

Hi ha gent que ens demana la possibilitat de fer consultes online sense necessitat de desplaçaments… Això és pot fer amb el formulari que apareix a la plana de CONSULTES ONLINE.

La Web de Jordi Llabrés

Jordi Llabrés és professor de la UIB i, com podeu comprovar, té una web molt elaborada, de caire professional, que ja ens dóna idea de la seva devoció per a les noves tecnologies (o les TICs com es diuen ara). És una web personal però atès l’interès de l’autor per l’educació, la psicologia i les noves tecnologies és un lloc molt adient per a tots aquells que estan interessats en com poden influir les TIC (l’ordinador, internet…) en l’educació i la formació dels seus fills. Un tema que sens dubte motivarà molt a l’autor a donar-vos-en respostes i molta més informació de la que hi ha de moment a la web.

La Web de Miquel Tortella i Feliu

M. Tortella és professor de la UIB i expert en psicopatologia i teràpia de conducta, especialment amb tot el que als trastorns d’ansietat. La seva web és més per docència i recerca i, a més, treballa a l’ámbit dels adults, però darrerament tant en la recerca com en la docència ha incorporat aspectes de la psicopatologia del desenvolupament i el debat del continuisme entre els trastorns d’ansietat des de la infància fins a l’edat adulta, que el fan una persona de referència per a tots aquells interessats en aquests temes.

La Web de Josep Pérez Castelló

Josep Pérez Castelló és professor de la UIB, especialitzat en desenvolupament infantil, i ha creat una web ben maca on hi podeu trobar, com ell mateix explica a la seva plana principal… tot aixó… (i ben segur que també serà receptiu a les vostres preguntes i dubtes sobre desenvolupament dels infants…)

“… La web está dividida en varios bloques, en el primero se pueden encontrar los apuntes de la asignatura “Psicología del Desarrollo en Edad Infantil”, que el autor imparte en primer curso de Maestro en Educación Infantil. Estos apuntes se pueden descargar en formato PDF y de forma totalmente gratuita. Además se actualizan cada año. En el segundo bloque hay un weblog personal “La vida secreta de las palabras” en la que el autor trabaja sobre la relación existente entre lenguaje, psicología cognitiva, psicoanálisis y neurociencia. Finalmente hay varios álbumes de fotografía, que es otras de las pasiones del autor de la web”

L’ACTAD i els infants

L’Associació Catalana per al Tractament de l’Ansietat i la Depressió té una web divulgativa senzilla però interessant per als interessats en Psicopatologia. A més, en el cas dels infants té un apartat dedicat a l’Ansietat Infantil. Hi trobareu una breu explicació de què són els diferents trastorns i els criteris diagnòstics que s’utilitzen (tant els de l’Associació de Psiquiatria Americana -DSM- com els de l’Organització Mundial de la Salut - CIE-)

Prevenir la encopresis y problemas derivados

Hola Mateu,
Ayer estaba con el tema de encopresis. Se me ocurrió una idea y quería compartirla contigo. Por lo que dice la teoría, el problema de instauración de la encopresis parece ser un mal aprendizaje de “ir al baño”. También habla de la contracción de los músculos pélvicos y esfínter de forma inconsciente, cortando la defecación o retrasándola. Al cortarla, parte de las heces se quedarían en el recto. Retrasándola, el momento en que los movimientos estomacales son los mejores para defecar, desaparecerían y se acumularía materia en el recto distendiéndolo y dificultando aún más su sensibilidad, funcionamiento y endurecimiento de la materia. Se dice que el miedo al dolor en el proceso es una de las razones básicas para el mantenimiento.

Entonces parece ser que el mayor problema de instauración sería coger malos hábitos a la hora de ir al baño. Como niño que he sido, me acuerdo de lo que era ir al baño en los colegios. Sin cerraduras, los niños gastándote bromas y entrando… Como mínimo, llegabas a evitar ir al baño y “guardártelo” para casa, o tal vez te diera miedo lo sucio que estaba y lo mal que olía. El caso es que al retener, se empezaba a dar lo que he apuntado más arriba con el recto, como bien debes saber.

Iré al grano. Al estar en el CIDE, advertí que los baños no tenían cerradura. Se entiende que lo hacen por seguridad, para que los niños no se encierren y no se puedan sacar. Creo que es uno de los instauradores básicos de la encopresis. Al no haber cerradura, el niño no puede relajarse y cuando digo relajarse, es relajarse del todo, incluídos los músculos que participan en la acción pertinente. La posibilidad de que sus compañeros de juegos abran la puerta a la fuerza, se burlen, o simplemente otro niño entre sin querer, difícilmente podría hacer que nosotros pudiéramos relajarnos. ¡Imagínese un niño!

Mi propuesta es poner en los baños unos cierres muy sencillos que los niños aprendan a utilizar. Todo profesor y trabajador del centro llevaría una llavecita (estilo llave Allen), que abriría la cerradura desde afuera de una manera también muy sencilla, como si fuera una maneta. Que juegan a encerrarse? Bueno, para eso está la educación ¿no? Los programas en clase de responsabilidad en los baños, respeto por los compañeros, buen uso del WC…

Es algo que se me ocurrió y no quería dejar de comentárselo, aunque tal vez encuentre que no es buena idea. Pero como niño que he sido quería hacer mi aportación.

Un saludo
ANgel Kjell (Alumno de Terapia de Conducta en la Infancia, UIB)